La relació principal entre les dues imatges ha estudiar és que les dues es tracten de l’elaboració d’un model i un patró d’urbanització en les grans ciutats. Tot hi que el projecte de Hilberseiemer ja es deia així, els dos models de ciutat creixent verticalment. Una a través de la superposició de dos àmbits (món laboral i comercial, i món de la vivenda), i l’altre a través dels gratacels que eren la novetat en aquella època ja que gracies a l’ utilització de les estructures metàl·liques i amb l’ invenció de l’ascensor es varen permetre construir edificis tan alts.
Per altre banda les dues ciutats tenien una part destinada al consum urbanístic mitjançant la implantació de comerços, teatres, restaurants, etc. Ja que en aquell moment la ciutat es convertia en el punt central de la vida social i econòmica de la civilització que s’encaminava cap a les futures masses de les societats de consum.
També cal mencionar que tot hi créixer verticalment les dues ciutats segueixen el patró de grans i llargues avingudes que tenen els edificis als laterals i pel centre hi circulen els vehicles. I a lo llarg d’aquestes hi havies cruïlles que es produïen pel creuament d’un altre carrer perpendicular.
En les dues ciutats els comerços instal·lats en les grans ciutats, que eren la novetat econòmica d’aquell moment, estaven situats en la part inferior dels edificis possiblement per facilitar l’accés als que portaven les comandes i als propis clients ja que a mesura que anaves caminant podies entrar i sortir-ne d’un a establiment a un altre amb total llibertat i facilitat.
Per altre banda la ciutat Vertical semblava l’evolució o que pogués estar aplicar-se a una ciutat com a Chicago ja que aquesta tenia certs problemes de circulació on pel mig de les grans avingudes hi passaven els cavalls, els peatons, els venedors ambulants, els carros, el tren ja que es tractava del focus de la socialització i el comerç. I per tal d’evitar aquest caos i aconseguir una millo mobilitat, hipotèticament, es podria aplicar la proposta de Hilberseimer ja que aquest separava els diversos tràfics en diferents nivells.
Tot hi així segurament s’hagués perdut la màgia dels gratacels, la seva especial arquitectura i l’efecte de d’infinitud i profunditat de les grans avingudes. Aquest fet, també fa pensar en què la ciutat de Chicago també creixia horitzontalment ja que a mesura que anaves avançant hi havia noves coses per a conèixer, com eren nous edificis i llocs culturals i comercials. En canvi la ciutat Vertical seguia un patró molt més homogeni, repetitiu i poc estètic, i probablement la ciutat era més interessant conèixer-la verticalment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario