LA CIUDAD VERTICAL - L.Hilberseimer

Hilberseimer trata de tener en cuenta las necesidades de una entidad colectiva en proceso de formación, su situación geográfica y topográfica.

El objetivo era terminar con los problemas de:

Habitabilidad

higiene

circulación

Propone este modelo para la Gran Ciudad, buscando principalmente el funcionalismo a través de un diseño racional.

Sin pretensiones estéticas lo que se demuestra por la imagen rígida del proyecto.

Plantea también que no es la única y absoluta solución para los problemas de La gran Ciudad, dándole importancia a las tipologías de ciudades y su cultura.

CONCEPTO DEL PROYECTO

El concepto principal del proyecto era la composición vertical de una gran ciudad.

-Lo que busca la idea es una mayor concentración – aglomeración, para dejar de utilizar el llano. Consiguiendo una ciudad de edificación en altura reconociendo cada uno de los elementos urbanos y separándolos funcionalmente.

-Durante la realización del proyecto surge la casa colectiva, que ocupa la manzana, conteniendo, vivienda, y lo comercial i laboral, todo lo necesario para la vida. Se trabaja la orientación del sol para tener iluminación constantemente.

-Maquina social

Son dos ciudades superpuestas. 

 

 

L. Hilberseimer davant d’alguns problemes d’organització en les grans ciutats va decidir elaborar un projecte que permetés poder conviure-hi de forma més funcional és per aquest motiu que va decidir crear, l’any 1927 la ciutat vertical. Aquesta es caracteritzava per tenir dues ciutats en una. La primera era la del món del consum i el treball que es situava a la part inferior, i la segona era el món de l’hàbitat. S’anomenava així perquè els dos móns que determinaven el nou model de la gran ciutat creixia verticalment.

En aquell moment l’arquitectura es trobava dins d’una producció en massa, acompanyada de la racionalització.

L’ urbanista lluita per l’ordre espacial relacionant-lo directament amb la espècie humana.

L’Arquitectura de les ciutat depèn en la solució d’aquestes i de l’organisme urbà.

Les habitacions simples són els elements que constitueixen i determinen la forma de blocs, per tant es planteja que la habitació és el factor decisiu per la configuració urbana.

Tot hi així el projecte que Hilberseiemer va realitzar en aquell moment no se’n treu clara una conclusió de que el  model é una solució al problema existent.

Al intentar solucionar el problema que era la relació de circulacions fa que es generin altres conflictes que serien en conseqüència del model. Com per exemple l’ambient tancat i tòxic, que es desenvolupa pràcticament en l’àrea industrial i comercial, a les cinc primeres plantes (sota els peatons).

També es important mencionar que un dels objectius d’aquest projecte era desaturar l’espai en pla, portant-ho a la construcció en altura per tal de poder crear més àrees verdes d’oxigenament dins la ciutat.