Ficha tècnica: La ciudad Vertical, 1927

Autor:  Ludwig Hilberseimer

Títol:  La ciudad Vertical

Lloc: Berlín Central

Any:  1927

Descripció:

PROJECTE URBÀ DE HILBERSEIEMER:                    

Ludwing Hilberseimer intenta la construcció vertical d’una gran ciutat. Enlloc de seguir creixent pel pla horitzontal, busca una major concentració, una major aglomeració. Edificació en altura de cada un dels elements urbans, separats funcionalment entre si.

A BAIX: CIUTAT COMERCIAL      A DALT: CIUTAT HABITACIÓ O VIVENDA:

En certa manera dos ciutats superposades. A baix està la ciutat comercial, amb la seva corresponent circulació rodada. A sobre la ciutat habitació, amb la seva circulació peatonal. El servei urbà i interurbà, sota terra.

Com a ciutat vertical només pot ésser una ciutat de gratacels. Però al contrari de les caòtiques ciutats de gratacels americanes, les quals la seva estructura està determinada arbitràriament, ha d’estar organitzada metòdicament. Per tal d’evitar el caos en l’organisme humà ha d’aplicar-se un sentit completament nou, com per exemple es poden unir les illes, organitzar i ordenar de manera homogènia. Com que la ciutat- habitació es troba en aquesta ciutat, en la comercial, cadascú viurà sobre el seu lloc de treball. En aquest punt la ciutat moderna es toca amb la ciutat del passat.

TRAFIC VERTICAL ENLLOC DE TRAFIC HORITZONTAL:

Si la ciutat comercial i la d’habitació es construeixen una sobre l’altre, els trajectes entre les dos ja no seran horitzontalment sinó, sobre tot, en vertical, i dins d’un mateix edifici, sense haver de sortir al carrer. Com a conseqüència, desapareixen els camins, llargs i desaprofitats de temps actualment necessari, i, degut a això tant la vida com el tràfic es simplifiquen, quedant la circulació reduïda al mínim possible. La casa particular, que transforma la gran ciutat en un immens caos, desapareixerà. En el seu lloc sorgirà la casa col·lectiva, ocupant tota una illa, que no només conté vivendes, àmbits laborals i comercials, sinó que també tot lo altre necessari per a la vida. A més amb la casa particular també desapareixeran els patis interiors sense aire ni llum.

EL NOU SISTEMA VIARI:

El traçat de la nova ciutat fixa el sistema viari a partir de la seva posició respecta el sol, la grandària dels carrers i illes a partir de la recepció de llum  i aire i els medis de circulació. La recepció de llum i aire exigeix una distancia mínima entre edificis que correspongui a la seva altura; amplada del carrer igual  a la altura dels edificis.  La llargada de les illes queda determinada per la separació entre les estacions de metro, amb la qual resulten illes d’una considerable llargada, però de poca profunditat, ja que falten els edificis transversals.

El pla elaborat per Ludwing Hilberseimer d’una ciutat que es construeix a partir dels seus elements i amb l’objectiu de que sigui habitable per un milió d’habitants, tracta de concentrar totes aquestes exigències en un esquema purament teòric, sense cap mena d’intenció formal.

L’illa està composta per dos edificis longitudinals, units per la seva part inferior (que serveix per a usos comercials i laborals) per vuit cossos transversals, i separats en la seva part superior destinada a vivendes i sense patis interiors.

MALETES ENLLOC DE CAMIÓ DE LES MUDANCES:

La vivenda ideal ja no és la casa particular, amb les seves respectives limitacions de casa en sèrie, sinó l’hotel perfectament equipat i amb totes les comoditats. La planta baixa de la part de la vivenda ( que a més a més es destaca per la part comercial més ample) conte els accessos tant als comerços i  els tallers com a les vivendes.

CERES ELEVADES:

Amb la elevació de la cera peatonal, el qual el seu nivell exigeix la construcció de ponts en els creuaments dels carrers, s’elimina l’inconvenient més perillós del transit, avui en dia, com és el creuaments de cotxes i peatons a un mateix nivell. És important, sobre tot, la col·locació de les parades, com que la longitud de les illes està determinada per l’ interval entre parades, es facilita enormement la construcció d’un sistema de metro que compleixi amb totes les seves exigències , les quals parades estan situades a poc temps del punt més llunyà. En el centre de la ciutat, una estació terminal, en el creuament de les dos línies interurbanes , permet la unió amb el metro en les dues direccions.

El problema de la circulació s’ha resolt perfectament al haver separat les diverses classes de tràfic i, sobre tot, al reduir la circulació lo màxim possible, resulta que la ciutat vertical, al contrari de la horitzontal , facilita una solució dels problemes urbans fonamentals.

VENTATGES DE LA CONCENTRACIÓ:

La reducció de superfícies pròpiament edificada, feta possible gracies a aquesta concentració, augmenta de manera important l’àrea d’espais verds i parcs usufructuats pels ciutadans. Les escoles, hospitals, sanatoris, així com els camps d’esports i els parcs d’atraccions, es situaran en aquests espais verds. Aquesta concentració espacial de la ciutat ofereix, a més a més, la possibilitat d’arribar ràpidament, des de qualsevol punt, al camp, mitjanant un sistema de ferrocarril convenientment disposat, sense que els viatges durin hores, com passa freqüentment en les desmembrades ciutats actuals.

[ Font d’informació: Hilberseimer, Ludwig. La Arquitectura de la gran ciudad. Editorial Gustavo Gili, SA, Barcelona, 1979, 1999 (versión Castellana) ]